Blog

Propera parada: estrena!

Ara sí: el proper dimecres 11 de març, a les 20 h, al Centre Cívic de Begues, estrenem el documental Senglars! Hauran passat 2 anys i quatre mesos des de que vam rodar el primer pla d’aquest projecte. La cosa ha estat llarga perquè no ens hi hem dedicat de forma exclusiva (treballem, estudiem i altres!) i també perquè hem volgut aprofundir en el tema durant tot aquest temps. Podria escriure moltes coses sobre el resultat però, al tractar-se d’imatge, què millor que vingueu a veure’l? Dues setmanes i a la pantalla!

Vull agrair molt enormement en aquest escrit a tothom qui ha fet possible el projecte. Primer, la gent de l’equip: l’Aimar Galdós, el Quim Broquetas, el Jordi Sala i, en especial,  l’Helena Muñoz, que s’ha encarregat del guió i del muntatge, fent possible que el resultat final sigui el que és, el que veureu, i el que desitjo que us agradi i us convidi a gaudir d’això que anomenen antropologia visual. I el Daniel, el meu germanet, que s’ha encarregat de la traducció al castellà. Segon, les ni més ni menys que 80 persones que heu fet de mecenes en el projecte mitjançant la plataforma Verkami. Més de 3.200 € recollits que faran possible cobrir el 50 % dels costos del projecte. En tercer lloc, les entitats que han apostat pel projecte, finançant-lo o donant-hi suport i assessorament de tota mena: L’Institut Català d’Antropologia i l’Institut Ramon Muntaner, que entre les dues institucions en financien el 50 %, l’IPEC de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana de Caça, el Centre d’Estudis Beguetans i l’enorme predisposició de tots els membres de la Societat de Caçadors de Begues. No és poca cosa aguantar un infiltrat durant dues temporades de caça i deixar que et filmin des de tots els angles mentre et pregunten el què fas. La bona acollida que he tingut en el sí del grup ha estat priomordial per poder construïr la pel·lícula. En quart lloc i per acabar, la família i amistats que heu estat acompanyant-me, opinant, donant idees i consells diversos, rics i constructius. En resum, i tòpicament real, aquesta pel·lícula és el resultat d’incontables interaccions. A totes aquestes persones, a totes vosaltres, mil milions de gràcies!!

Un apunt organitzatiu: el preu de l’entrada a l’estrena de 3 € servirà per a cobrir els costos de l’ús del teatre. Les persones que tingueu invitacions podreu recollir les entrades allà mateix.

Us deixo amb el cartell que ha dissenyat en Jordi Vilanova i ens veiem el dia 11! Una abraçada! Salut, antropologia i art!

senglars_cartell_CC_web

Recta final

El projecte de documental etnogràfic sobre la caça del porc sengar està a punt de veure la llum a Begues a l’estrena oficial. Si no hi ha cap imprevist, serà durant el proper mes de març. El passat 31 de gener es va fer la preestrena al Primer Congrés Català d’Antropologia, a Tarragona, on el documental va participar dins l’espai audiovisual on s’hi exposaven diferents recerques amb alt contingut antropològic. Els inputs que vaig rebre després del passe van ser molt positius i enriquidors. Després de dos anys treballant-hi, és un plaer poder veure el resultat acabat i em fa especial il·lusió presentar-lo a Begues. En tot aquest temps, un equip de gent plena d’energia i idees meravelloses ha aportat molt en el projecte: l’Helena i l’Aimar al muntatge, el Quim al so i el Jordi a la llum. I molta més que m’ha donat suport en mil i un aspectes. Això és un projecte parit entre molta gent! També l’Institut Català d’Antropologia i l’Institut Ramon Muntaner n’han finançat el 50 % del cost. Ara, estem acabant la campanya de micromecenatge a Verkami que compta ja amb 54 mecenes i més de 2.000 € recollits. La campanya encara estarà 11 dies oberta! Vull ressaltar de tot aquest temps la total predisposició que han tingut tots els caçadors de Begues en acceptar que una càmera es fiqués en les seves vides. Sense això, no estariem avui aquí!

Si voleu conèixer més informació del projecte podeu consultar la mateixa plana de Verkami on trobareu detalls del pressupost, del plantejament del projecte i altres espectes com per exemple un breu perfil de la gent que hi hem treballat.

Ens veiem als cinemes! Estigueu atentes a les xarxes!

 

El documental en Verkami

El proyecto de documental sobre la caza del jabalí se encuentra ya en fase final: montaje de imagen acabado y ultimando los detalles del sonido y el color. Iniciamos el día 10 de febrero una campaña de micromecenazgo en Verkami con la que nos proponemos recaudar el 50 % del presupuesto del proyecto.

Contamos con dos ayudas concedidas en el marco de proyectos de investigación y difusión cultural: una del Institut Català d’Antropologia y otra del Institut Ramon Muntaner. Junto con Verkami, esperamos llegar pronto a cubrir los gastos de la película.

Verkami es una plataforma de micromecenazgo donde cualquier persona puede hacer una aportación económica a un proyecto y recibir, a cambio, una recompensa por ello. Descubre los detalles en la página de nuestro proyecto!

Después de 2 años des de que se rodó el primer plano del filme, el trabajo de campo en dos temporadas de caza, la observación y rodaje en 24 jornadas de caza, los meses de montaje y clasificación del material, los sonidos y las luces, es una explosión de emociones ver el final y estar ya a punto de hacer pública la fecha del estreno. En nada, novedades!

Hasta bien pronto!

El tráiler:

La criatura s’ha fet gran

Fa un any i mig que faig recerca en el món de la caça del porc senglar a Begues. Aquesta ha tingut sempre una doble vessant: el registre audiovisual que conclourà amb un documental i la recerca acadèmica que he pogut treballar en tres assignatures del Grau. La intensitat d’aquests divuit mesos i el volum d’informació recollida m’han portat a apostar per fer el  Treball Final de Grau (TFG) sobre el mateix objecte d’estudi, concloent així amb la vessant acadèmica de la recerca. En aquests moments estic redactant el TFG i realitzant entrevistes individuals per aprofundir en alguns aspectes. Després d’algunes dilacions per motius de feina i estudis, he decidit ampliar l’equip del documental incorporant un muntador d’imatge al projecte i un petit equip de rodatge amb què es filmaran entrevistes grupals. També, caldran persones enteses en l’edició de so, el retoc de color i el disseny gràfic. Aquesta decisió implica buscar finançament pel projecte. He presentat dues propostes per optar a un parell de subvencions  a projectes de recerca. Al juny sabrem el què i a partir de llavors iniciaré una campanya de micromecenatge per completar els ingressos necessaris. No m’atreveixo a posar més dates de presentació del documental; m’atreveixo a dir que tot es va encaminant i començo a visualitzar ja en quin moment entraran els títols de crèdit finals.

capepare
Fotograma amb Joan Capellades, el passat setembre.

SÍ NO A LA CAÇA

–Estic fent un documental.

–Sobre què?

–Sobre la caça.

–Sobre la caça?

–Sí, amb els caçadors que hi ha al meu poble.

–Però, a favor o en contra?

No és la primera vegada que en parlo. Ara ja s’està convertint en un repte personal: fer un documental sense posicionar-me ideològicament al respecte. Que, tanmateix, com he anat descobrint recentment, penso que és impossible doncs la temàtica ha estat escollida (en base a criteris subjectius) i la meva subjectivitat en general –en tant que ésser social– hi serà sempre present. El repte és que, donat el tema, intentaré fer el menys evident possible el meu posicionament al respecte. Perquè l’objectiu és un altre.

Percebo que, en general, són ben rebuts els posicionaments aparentment clars, contundents i fonamentats (o que ho semblin) més enllà de si s’hi està d’acord o no. Si s’hi està d’acord, sents proximitat. Si no, rebuig. És fàcil acceptar la proximitat. És fàcil rebutjar i quedar-te amb el que ja penses. Però, i el dubte? Com ens enfrontem davant el dubte? Personalment ho gestiono bastant millor que fa uns anys. Inclús és divertit! Sóc de ment dubtosa, se’t diu que dubtar no és bo, he provat de ser clar, no m’he n’he sortit (l’antropologia no ajuda) i ara faig militància del dubte (visca el dubte!). Després d’un any i mig submergint-me en el món de la caça, la principal conclusió a la que arribo és que és un món ple de dubtes. Per dir-ho d’una altra manera (potser poc fonamentada), proposo parlar de matisos. Provar d’encabir-los dins uns paràmetres ideològics serà feina pel treball final de grau. Ressaltar-los serà la tasca pel documental. Pressento que aquests matisos són l’element que poden generar el dubte en els posicionaments ideològics que hi pugui haver al respecte. El joc, exercici i repte és aquest: sembrar dubtes i somriure junts de nostres ideologies menys clares a través de l’explicació d’una realitat estesa pel territori, poc coneguda i plena de contingut.

oscar1

Un caçador a la batuda realitzada a Begues el passat 2 de febrer.